Reṇukā-vilāpa and the Aftermath of Jamadagni’s Slaying (अर्जुनोपाख्यान-प्रसङ्गः)
तावत्तदन्तिकं रामः समभ्येत्याश्रुलोचनः / रुदतीमलमंबेति सांत्वयामास मातरम्
tāvattadantikaṃ rāmaḥ samabhyetyāśrulocanaḥ / rudatīmalamaṃbeti sāṃtvayāmāsa mātaram
Alors Rama, les yeux pleins de larmes, s'approcha d'elle et consola sa mère qui pleurait en disant : « Assez, Mère ».