विशोक उवाच सर्व विदित्वैवमहं वदामि तवार्थसिद्धिप्रदमद्य वीर ।।
viśoka uvāca—sarvaṃ viditvaivāhaṃ vadāmi tavārthasiddhipradam adya vīra || kaikeyakāmbojasurāṣṭrabāhlikā mlecchāśva-suhyāḥ parataṅgaṇāś ca | madrāś ca vaṅgā magadhāḥ kulindā ānartakāvartakāḥ parvatīyāḥ || sarve gṛhīta-pravarāyudhās tvāṃ saṅkhye samāveṣṭya tato vineduḥ || ṣaṇmārgaṇānām ayutāni vīra kṣurāṇāṃ bhallānāṃ tathāyutāni | nārācānāṃ dve sahasre ca vīra trīṇy eva ca pradarāṇāṃ samāni pārtha ||
Viśoka dijo: «Habiéndolo averiguado todo, oh héroe, te diré hoy lo que hará cumplir tu propósito. Los guerreros de Kaikeya, Kāmboja, Saurāṣṭra, Bāhlīka, los mlecchas, los Suhyas, los Parataṅgaṇas, los Madras, los Vaṅgas, los Magadhas, los Kulindas, los Ānartas, los Āvartakas y los moradores de las montañas—cada cual con armas excelentes—te han rodeado en el campo de batalla y rugen, ansiosos por enfrentar al enemigo. Y tú, valiente Pārtha, aún tienes sesenta mil flechas; diez mil saetas de punta afilada como navaja (kṣura) y diez mil bhallas; dos mil nārācas; y tres mil pradaras restantes.»
विशोक उवाच
The passage emphasizes the practical dharma of a warrior in war: accurate knowledge of forces and resources, steadfastness amid encirclement, and readiness grounded in clear assessment rather than panic.
Viśoka reports that many regional contingents have surrounded Pārtha (Arjuna) and are shouting for battle, and he also provides a logistical inventory of the missiles still available—different types of arrows and their remaining numbers.